Reaparició?

Bona tarda!

Fa mesos que no escric… I no cregueu que és per mandra, si fos per mandra us seguiria llegint a tots… I no ho he fet, he fet una desconnexió total de blog… I per què? Doncs no ho sé, perquè no he passat per la millor època potser, perquè necessitava trencar amb moltes coses… I ara tampoc sé per què escric, potser escric avui i prou, o potser segueixo escrivint… Ja ho veurem!

Però la veritat és que us trobo a faltar, a tots… Llegir les vostres històries, i escriure les meves i saber què n’opineu… I aprendre, sobretot aprendre de tots vosaltres…

Així que res, aquí estic! Tot i que hi ha hagut molts canvis en el meu interior, la meva vida segueix aparentment igual… Amb la feina que tenia (ja fa un anyet que la conservo!), aprenent idiomes, i volant cada dos per tres… Sí, segueixo mantenint, com puc, la relació amb el Xicot, que d’aquí poc acaba la mili i, segons diu, vindrà cap a terres catalanes a mirar d’integrar-s’hi i trobar una feina!

Esperem que tot vagi bé aquests mesets que falten i que així sigui, perquè us puc ben assegurar que la finestreta està arribant als seus límits emocionals, això de portar una doble vida a països diferents no és bo per a la salut mental!

I vosaltres, què m’expliqueu?!