I seguim aprenent idiomes...

Bona tarda!

Avui el post va, una vegada més, d'idiomes... I dels progressos que el Xicot fa amb el seu castellà. Ha tingut moltíssima sort amb la segona fase de la mili, i resulta que té molt temps lliure, i s'ha pogut apuntar a un curs de castellà. Té una professora particular i prèn a un ritme vertiginós, imagineu-vos que la setmana que ve començarà amb el subjuntiu! Tots els que conegueu estrangers que proven d'estudiar castellà sabreu que el subjuntiu és la gran creu del castellà...

Bé, el cas és que el pobre confon paraules castellans amb catalanes, i quan intenta parlar castellà n'hi surten moltes de catalanes, i la pobra professora que, a més, és grega, no entén res de res... L'altre dia, m'explicava les coses que li sortien a la classe, i jo em moria de riure... I practicant amb mi també en va fer unes quantes de còmiques... A mi em sembla com si l'haguessin tret d'un culebró sud-americà d'aquests... Mireu mireu:

A la classe de castellà:

- Arribo a Stuttgart al Mayo.
- Saps qué quiero decir?
- Quan vienes?
- Muchas vegades no lo entiendo.
- Una altra cosa és que al llegir un text en veu alta, el llegeix com si el llegís en català, de manera que la paraula "compito", per exemple, la pronuncia "cumpitu".
- Per últim, quan veu una "ll", ell ho pronuncia com en català. (Tot i que això ho fem molts catalns!)

Amb mi:

- Quan digo cosas en català, tengo mucha vergonya!
- Por favor, parlaremos castellano un día a la semana?
- Hablas muy bien griego, estoy muy orgullós!
- Hablaremos demà.
- Buenas noches mi querida. (Això és correcte, però m'ho va escriure en un sms i a mi em va sonar fatal!)

Pobre... Es fa un embolic! Ara, cal dir que de la majoria de "cagadetes" d'aquestes se n'adona a l'acte, però és clar, quan se n'adona ja l'ha dit! :)