Bona nit!
No us ha passat mai que us estimeu algun estri amb més amor del que seria racional?! Recordo quan era petita, que teníem un R21 a casa... I recordo el dia que el meu pare se'l va canviar, jo no acabava d'entendre per què se'l canviava per un de nou... El cotxe nou era més maco i lluent, però l'R21 era el nostre R21! Com podia canviar-lo sense miraments?! Se'm va ajuntar amb el dia en que la meva mare va llençar les meves sabatilles velles al foc... Tot se'm va ajuntar i vaig tenir una gran pena, recordo aquell vespre d'hivern, estar asseguda davant del foc, veient com es cremaven les meves sabatilles, i mirant d'acomiadar-me d'elles i del R21... I vaig plorar i tot...
Doncs bé, diumenge, la Cuqueta, es va morir... Qui és la Cuqueta?! La Cuqueta és la meva portàtila... Que me la vaig comprar, ara fa 4 anys, em van dir que li posés un nom, i jo vaig veure claríssim que el seu nom havia de ser Cuqueta... La Cuqueta m'ha acompanyat durant aquests 4 anys, m'ha acompanyat mentres he viscut a Suècia i a Alemanya (les dues vegades), m'ha acompanyat als meus incomptables viatges a Grècia, m'ha acompanyat durant les llargues hores de conversa amb el Xicot, m'ha acompanyat en les nits interminables d'entregues durant la carrera (ja se sap, arquitectura...), i m'ha acompanyat durant el meu PFC (Projecte Final de Carrera), només ella sap les hores que hi vaig treballar i el que em va costar... Ha funcionat cada dia del món durant 4 anys, molts d'aquests dies fins a 20 hores seguides, amb programes potents "fotent-li canya" (perdó pel vocabulari!). I diumenge es va morir... I sincerament, ja sóc gran, i és només una portàtila, però em va entristir molt...
No patiu, tota trista història té un final feliç! La Cuqueta ha ressucitat! Avui l'he encès i després de pensar una bona estona, ha tornat a funcionar, i m'ha fet saber que "ocurrió un grave error que ha sido reparado"! Visca la Cuqueta! Espero que m'acompanyis durant molt i molt de temps...
I sort! Perquè hi tenia fotos de Grècia per fr-vos posts! Que ja arribaran! :)
I vosaltres, teniu estris que us estimeu com si fossin vius, o sóc l'única estranya?
P.D: la bogeria segueix, el Xicot ve a visitar-me aquest cap de setmana, només 1,5 dies!!! Durant la mili és il"legal sortir del país, però ve igualment!!! :O
Muros.
Fa 5 hores
17 comentaris:
I un dia la cuqueta parlarà... fa gràcia veure't així de contenta, val la pena, perquè se't veu feliç i vol dir que valores les coses, que els hi dones un valor, hi ha una estimació... ets un crack :)
Per un moment m’envaí la tristesa, sort que el final ha estat feliç. A aquestes hores... un no pot anar a dormir llagrimós.
Nanit
Genial l'article!!! jajaja... M'alegra un munt que la Cuqueta torni a ser viva!!
Què caram... Visca la Cuqueta!!!
jo tinc un munt de "coses" que m'estimo jejeje... sobre tot llàpissos de colors... algunes peces de roba vella... Tinc una parka que vaig comprar quan encara hi havia Marks & Spencer a Barcelona i que encara me la poso... La gent em deu criticar, però no n'hi ha cap al món sencer com ella!!
No pesa gens i això em va molt bé per les meves pobretes articulacions... és lleugera, lleugera, però abriga moooooolt!! :-))
Apaaaaaaaaa el teu Xicooooot jejeje... Saltar-se les normes de la Mili és genial!!
Vaja ho sento per la Cuqueta jejeje!! Jo tinc una vaqueta de peluix que sempre dormo amb ella, pobre, al principi pensava que era un gosset, però no jeje, és una vaqueta, i el seu tacte és tant suau que m'encanta. Espero que no mori mai jeje. Petonets!!
Bueno,resucitó la Cuqueta!,
yo a querer tanto a las cosas no llego,pero si que tienen un papel importante.
Y nadie se tiene que enterar que tu xicot ha salido de Grecia!
A casa també teníem un R21 i anava genial!
Donar valor a les coses que es tenen ara no es porta massa, sembla que res importi i que tot es substitueix, que el que és nou i vàlid, demà ja no ho és. és fantàstic estimar-se les coses que tens i cuidar-les.
Me n'alegro que torni a funcionar!
Quan he vist el titol del post he imaginat que estaves completament rosa i pensava que la gent que teniu blogs anónims us deixaveu anar sense contemplacions. Però el que em crida més l'atenció és la nota amb lletra petita del final. Tots els que hem fet la cosa de la mili n'hem fet d'il.legalitats militars. Només li desitjo que no acabi aprenent a odiar la policia militar.
sort que ha ressuscitat...
amb la quantitat de secrets que guarda!
Felicitats per la resurreció de la cuqueta i si despareixes 15 dies de per aqui sabem que es per una bona rao i que segur que estaras de conya.
Curiós el nom que li has posat però molt maco.
Saps a mí fa poc em va passar el mateix amb el "trasto" com jo li dic.
Un dia sense més es va apagar, i per mí es molt important perque es la meva eina de treball suposo que igual que tú. Bé doncs com no podia estar sense ordinador, vaig anar a compar-ne un altre, i quina es la meva impressió que quan ja donava per perdut el trasto vaig pensar de enxegar-lo per veure qué per ultima vegada i la sorpresa va ser que va tornar a funcionar com si res, tot havia sigut un error greu i que Microsoft havia solucionat, ja veus ara tinc dos.
Perque amb el que treballo es amb el trasto no et pensis que el he jubilat, que no.. per això si que crec que pots estimar a la cuqueta i jo al trasto.
Petonets finestreta maca
Me n'alegro que la Cuqueta hagi tornat a reviscolar, Finestreta.
Pos a mi, l'amor per les coses m'ha anat de més a menys. Abans m'ho guardava tot, i sentia que algunes coses eren "properes" a mi, com si de persones es tractessin! (com la teva Cuqueta, vaja). Però ara no, ara només em semblen importants persones, però de coses, cap!
Sort pel Xicot, que no ens l'empresonin, ara!
Anava a dir-te: "R.I.P. cuqueta" però vist que ha ressucitat millor m'ho estalvio.
Sí que és cert que a voltes li donem un valor increïble a determinats objectes. M'imagino que és pels records que ens porten: totes les coses que hem viscut amb "ells"...
Un petonet, guapa
aigua_clara_
notícies bones duplicades! Fantàstic! Que duri per molts anys més la Cuqueta i passeu-ho molt bé tu i el xicot!!! Carai quin tros de noi, del ram de flors diari a ser un "fugitiu" per veure't!!! ;) petons!
He de reconéixer que d'ordinadors he tingut molts, que mai no els he posat nom i que n'he retirat molts porgressivament, alguns aprofitant algunes peces, discos sobretot, d'latres donant-los a algú que no en tenia i que li feia servei.
Pel que fa a cotxes si hi ha hagut un, va estar a l'entorn d'un any amb mi, desprès me'n vaig anar a la mili i quan vaig tornar ja no funcionava, em va costar dotze mil pessetes i al desguàs em van donar cinc mil.
No vaig plorar però vaig sentir un forat a dins quan se'l van portar. Era un Mini 1000 pintat de blanc i negre que feia patir els urbans de l'Hospitalet (Aleshores els cotxes de la Guàrida Urbana de l'Hospitalet eren pintats blanc i blau fosc i quan em veien s'espantaven perque venia "el jefe" a controlar-los.)
M'encanta el nom de Cuqueta!!!! Et pots creure que ara tinc un ordinador nou i no sóc capaç de posar-li un nom!
M'encanta que estiguis així de feliç, i que el xicot faci il.legalitats per venir-te a veure... sembla tot molt romàntic!!
Jo del que no em puc despendre és de la meva càmera reflex, que tot i que faci molt que no la utilitzo, no la vull vendre ni regalar!! I llavors també un parell de llibres d'embriologia, anatomia...
No va tenir cap problema per creuar les fronteres a mitja mili???
Publica un comentari