Bufff...
No sé com acabarà aquest post... No sé ben bé què hi escriuré, només sé que vull escriure'n un perquè ho necessito, i perquè aquest blog és un híbrid estrany...
Doncs res... Fa molts dies que volia explicar a algú la relació que tinc, que maca és...
Sabíeu que de vegades cauen petonets del cel?!?! Sí, recordo la primera vegada que em va dir: "close your eyes, there's a kiss falling from the sky!" I jo vaig tancar els ulls ràpidament, esperant-me que em cauria un petó enorme des del cel, un petó que m'aixafaria, i feia força amb els ulls tancats com si el petó hagués de ser fortíssim!!! I de cop, sento com un petó fluixet, un petonet molt molt petit a la galta... Resulta que els petons, quan cauen des del cel, cauen com les plomes o les fulles, i quan toquen el seu destí, aquest gairebé ni se n'adona... Però són molt dolços!!! Des d'aquell dia, milers de petons han caigut del cel, i és un dels moments més feliços de la meva vida, quan em diu "close your eyes, there's a kiss storm"!!!
I recordo els dos primers mesos de relació, quan em regalava flors cada dia... De vegades era un gira-sol, de vegades un ram de flors, de vegades un ramet petitet collit per ell, de vegades una sola flor que havia collit pel camí... però cada dia en queia alguna... I jo tenia l'habitació plena de gots i pots amb floretes... I recordo que algú em deia que no em fes il·lusions, que això s'acabaria aviat, que no podia durar per sempre... I un dia es van acabar les flors, sí, però i què?! I el record que en tinc? No me'l treu ningú!
I com em diu... Em diu de diferents maneres, però sabeu com em diu normalment?! Grill!!! Sí sí, quantes noies tenen un sobrenom tan original eh!!! Sóc un grill! Al principi ho trobava horrible, no hi ha un animaló més maco per designar-me?! però ara m'encanta ser un grill... Perquè només n'hi ha un!!! I sóc jo!!!
Aix... Res, que estic toveta... I no té res a veure amb ell, estic toveta perquè aquest cap de setmana m'han passat coses, i no sé com ho faig però m'hi esforço molt i les coses al meu voltant no hi ha manera que surtin com jo voldria... I no hi ha manera que encaixi amb el meu entorn, i de vegades m'agradaria deixar aquesta pell que tenim a la que li diuen cos a casa quan surto, i ser invisible, i gaudir de tot el que vull sense ser vista ni jutjada... Però no pot ser oi...? Algú té la capa invisible del Harry Potter?! Harry, amic meu, deixa-me-la uns dies...
Que passeu bona tarda de diumenge, i demà tornem a començar!
Muros.
Fa 5 hores
16 comentaris:
Sincerament no ben bé el que s'acabat en tot cas et deixo una abraçada.
striper: no t'he entès...
Carai quina sensació més maca... una tempesta de petonets!!! I floretes cada dia... digues que sí, que els records no te'ls treu ningú, que aquest tros de noi tot ho feia (i ho fa) perquè t'estima i que pots sentir-te afortunada. Jo creia que era perquè el tenies lluny, però vige que et sents toveta pel que t'ha passat el cap de setmana... De tota manera ànims guapa, molts petonets virtuals que passen per la xarxa telefònica i que tinguis un bon inici de setmana!
Jo et porto la capa del Harry, corre!! jeje :-))
El teu xicot pot ser en Harry i tu pots ser la Ginny Weasley :-))
I... no em diràs que les tempestes de petonets no son fetes amb màgia!!
Quan parles d'ell, enamores a qualsevol, i per altra banda... dir-se grill és original! ell sap què vol dir grill? jeje és boníssim perquè és original... i res... les coses dolentes i les acusacions ens ensenyen més coses de naltros, perquè ens valorem i veiem que pot ser s'estan equivocant... i tu has de fer la teva sense donar-hi més importàncdia de la que té... et passo un llençol blanc? va bé eh... una abraçada grill :) no sabia això dels petosn del cel :)
Oh, la la, l'amour...!
Finestreta... no saps com m'ha agradat el teu post al meu blog... m'has emocionat :-))
I ara, amb el somriure molt gran que m'has regalat... et diré que jo vaig llegir tots els llibres d'en Harry quan anaven sortint (ma germana va descobrir el primer quan encara no eren "famosos" aqui) fa uns 9 anys!!
Ara estic fent una rellegida de tots, l'un darrera l'altre, amb unes amigues i anem comentant detalls nous que descobrim jeje... com una manera de jugar :-))
Molts petons i gràcies!!!!
Aiiiiiii!!! Finestreta que maco!!!
Els començaments d'una relació es un esclat de sensacions, es ben cert, però el que tens ara es una realitat que tan sols pots gaudir-ne tu sola, es molt maco que tinguis un nom que nomes t'ho digui el teu xicot.
Les relacions a distancia son duras però també tenen els seu qué!! i es de gaudir de cada moment.
Així que a rebre els petonets del cel tancant els ulls, son sols per tú..
Petonets maca, i a dalt els ànims!!
Que bonito lo de los besos que caen del cielo,y lo del grillo tb,la intención es lo que cuenta.
Et deixo un petó i una abraçada
Finestreta, fa molts dies que no et passava a veure i trobar-me amb el teu post ha estat preciós!
Gaudeix a cada instant d'aquesta relació, i les petites coses, singularitats, la fan única per a vosaltres.
I quan la resta de l'univers sembli que gira del revés i vulguis desaparèixer,... tanca els ulls i aixeca'ls... segur que et retrobaràs amb els petons del cel.
Bona setmana, que ja queda un dia menys pel cap de setmana!!!
Que romanticona estàs Finestreta. I no, no et possis la capa, igual et fa invisible els petons, les flors. Millormira al cel tot esperant-ne més...
Petonets.
Potser no pots anar pel carrer sense ser vista ni jutzada...però si sense veure res ni ningú a part del qe t'interessi :) si no funciona, ulleres de sol i la teva música a les orelles i et semblarà que estàs sola al món i que aquest és tot per tu ;)
laia: moltíssimes gràcies laia!
assumpta: ja m'hi apunto a ser la Ginny! Són genials els llibres del Harry oi?! I m'alegro que et fes il·lusió el que et vaig dir... La teva feina pot ser una feina molt important, ajuda a fer el món millor...
cesc: sí que sap què vol dir grill sí! I encara li fa més gràcia!
ferran: oh la là!!!
lisebe: gràcies guapa!
mangas: sí, la intenció és el que compta, perquè sinó... jajaja
maria jesús: gràcies!
rits: gràcies per la visita, a veure si et visito jo també! i gràcies pels ànims!
josep lluis: ja veus, de vegades em torno romanticna...
ana: a veure si et faig una visiteta! Que tinc ganes de saber coses dels EUA! Això de la música, bona idea! Ho provaré!
aix, bunika! Com m'ha agradat això dels petons que cauen del cel... :) Visca l'amor i visca el romanticisme (prò no gaire empalagós, eh?)!!!!
Pel que fa a aquesta sensació que dius que tens, suposo que és una barreja entre l'enyorança de totes aquestes coses provocada per una sèrie d'esdeveniments...
En fi...
I això de grill... no t'ho diu pas en català, oi?
Anima't, guapa. Ser invisible no resoldrà els problemes que puguis tenir. Intenta mirar endavant amb optimisme i sense tenir en compte els comentaris de la gent de fora que no entén les coses.
Un petonet,
aigua_clara_
Publica un comentari