Volando voy, volando vengo...

Ja he tornat! Ai quina peneta... I quin cansament! Tinc unes quantes coses per explicar a posts, però ara volia parlar d'una altra cosa...

Els que voleu molt sovint, ja sigui per feina com per altres raons estareu d'acord amb mi: quina pèrdua de temps! Jo ja estic fastiguejada... De vols Barcelona-Atenes-Barcelona directes només n'hi ha 2, i tots dos prou cars... Una altra opció seria fer escala, però perds encara més temps i és gairebé igual de car (de vegades més i tot), així que no val la pena... Tots dos vols són amb companyies de baix cost, això sí, els preus els posen pels núvols, suposo que perquè és un vol no massa sol·licitat... I ara, fora de temporada d'estiu, no hi ha vols a diari... Així que m'he d'adaptar als dies que hi hagi vols, i als dies que pugui demanar festa... Bàsicament per aquest motiu, perquè mai tinc gaire temps per ser Atenes, normalment escullo sempre la mateixa companyia, que resulta que aquest vol el té a hores intempestives, però això em permet ser el màxim d'hores possibles amb el Xicot... Se surt de Barcelona (hores locals) a les 22.35 i s'arriba a Atenes a les 2.30, i se surt d'Atenes a les 3.05 i s'arriba a Barcelona a les 5.10. A això, evidentment, se li ha de sumar el retràs habitual de 1h.

El resultat d'això és que l'anada és relativament bona, puc marxar divendres a la nit mateix després de treballar, però la tornada és nefasta, tenint en compte que al voler aprofitar el màxim d'hores amb ell i demanar el menor número de dies de vacances possible, quan arribo a les 5 o les 6 del matí a Barcelona me'n vaig a treballar! I aquesta vegada, després de treballar, al curs d'alemany!

I arriba un punt que sóc la reina dels aeroports de Barcelona i Atenes... Normalment m'enduc el portàtil amb alguna pel·lícula o capítols de sèries per mirar a l'aeroport mentres m'espero, i durant el vol d'anada. Com que la bateria em dura poc més d'una hora, em conec els endolls dels dos aeroports. A més, a la meva bossa sempre hi ha algun llibre, així que durant l'anada estic bastant distreta...

El problema és a la tornada. Com que l'endemà treballo, sempre miro de dormisquejar a Atenes abans de marxar, però mai em dóna per més de 1h o 1,5h. M'aixeco marejadíssima, i obro la finestreta del cotxe del Xicot perquè em toqui l'aire, per sort milloro de seguida, i és que he d'estar desperta i somrient per quan arribo al mostrador de facturació! Per què? Perquè m'he de guanyar la persona que agafa les maletes i demanar-li si us plau que, no només em doni finestreta, sinó que si pot ser em posi a les files de darrera de tot, que normalment són les últimes que omplen, per veure si estic sola a la fila. Dec tenir cara de bona nena, perquè fins ara sempre m'ha funcionat, me'ls guanyo a tots! Un cop facturada la maleta, ve el moment dur, l'acomiadament... Ens fem 1000 abraçades i petons davant la cinta que separa la zona de passatgers de la normal, i a l'hora de separar-nos sempre em cau algun comentari de la persona de control... Un cop passat el control em vaig allunyant, i em vaig girant i fent adéu amb la mà fins que ja no el veig... Normalment en aquest moment se m'escapa la llagrimeta, però aquesta vegada m'he pogut aguantar!

Un cop dins, busco un banc buit i m'hi estiro, comença la 2a tongada de dormisqueig. "Dormo" fins que la fila d'embarcament és quasi nul·la, no sé perquè tothom té pressa per embarcar, total, el seient està numerat! I llavors comença la intriga: tindré espai per dormir? I fins ara, sempre ha estat afirmatiu! M'assec, em cordo el cinturó i m'espero a que l'avió s'enlairi i la llumeta del cinturó s'apagui. Llavors m'estiro al llarg dels 3 seients de la fila, i em cordo el cinturó del seient del mig a través. Trec el mocador de la bossa i me'l lligo als ulls, comença la 3a tanda de dormisqueig. Quan anuncien l'aterrada em torno a asseure, ja hi som. Sortim de l'avió, faig la perduda al meu pare, que és un sant, i entrem a la terminal, jo em dirigeixo com un cuet als lavabos, que també me'ls conec tots, i hi arribo la primera, darrera meu es forma la gran cua de dones inexpertes... Surto del lavabo, les maletes ja surten, agafo la meva i surto a esperar el meu pare. Xerrem durant el trajecte, i a l'arribar a casa, cap al llit, encara tinc uns ¾ d'hora per fer la 4a i última tanda de dormisqueig abans d'anar a treballar!

I aquesta és la meva rutina... Quin pal oi? I és clar, a sobre de trobar-lo a faltar, em toca afrontar un dia de feina amb una son horrible! Però no em queixo... He passat uns dies genials! :)

Què us sembla, sóc la reina dels aeroports o no?