diumenge, 28 / setembre / 2008

La mili del Xicot


Bona tarda de diumenge! Bé, doncs començo amb posts sobre Grècia... D'entrada em sembla que seria apropiat fer una mica de descripció de com és la mili allà, tant parlar-ne tant parlar-ne... Hi ha diferents exèrcits, suposo que com aquí: l'exèrcit de marina, el de terra, etc. A ell li ha tocat estar al de la Marina, que es diu Πολεμικό Ναυτικό (Polemikó Navtikó). En podeu veure l'escut a la foto. L'exèrcit de marina de Grècia sempre ha estat molt bo, pel que tinc entès va néixer quan Grècia va lluitar per la seva independència i finalment la va aconseguir l'any 1821. Com podeu veure, a l'escut hi ha una àncora, la creu cristiana, i una forca (o trident?) que simbolitza Posseidó, el déu del mar.

Doncs bé, es veu que ha tingut molta sort, doncs és el lloc on diuen que la mili és menys dura. La mili consta de 3 etapes a Grècia, i ell tot just n'ha fet la 1a, d'unes 3 setmanes de durada, que és l'entrenament bàsic, i la va acabar just el dia que jo vaig arribar, per tant vam estar tots els dies junts. Li va tocar a l'illa de
Πόρος (Póros), on hi ha una base militar naval important.

En fi, què dir-vos, és la mili. Dormien en habitacions de 20, en lliteres molt estretes, i al matí i a la nit els feien inspeccions. Durant el dia els separaven en grups, n'hi havia que netejaven tot el dia, n'hi havia que cuinaven, i al meu xicot li va tocar al grup dels que desfilaven. Es passava tot el dia donant voltes a un camp d'atletisme amb uniforme d'hivern i botes i a 35º, aguantant una arma amb el braç en forma de L, ben rígid.


Quan el vaig veure el vaig trobar canviat! S'ha aprimat 5Kg, estava moreníssim, d'estar sota el sol, amb la marca del moreno del barret... I durant tots els dies que vaig ser allà es queixava que no sentia el dit gros del peu esquerre, de les botes, que li apretaven massa... Diu que al cap del dia, de tant desfilar no podia estirar el braç i els dits de la mà amb què aguantava l'arma...

També em va explicar historietes vàries, tipus que un dia algú es va cagar a la dutxa i a ell li va tocar fer guàrdia durant 12 hores a la porta del lavabo, preguntant a cadascú què anava a fer al labavo, i comprovant després que sortissin que tot estés en condicions...

A part de tot això, em va ensenyar els dos uniformes, un de blanc pels actes oficials i un de blau marí pels dies de cada dia, i el barret! També em va ensenyar el plat, got i coberts amb els que tots mengen, ho podeu veure tot a la fotu! Ah, i no us diré pas qui és ell de tots els que surten a la fotu!


I bé, també vaig descobrir que a casa seva no en tenen una opinió tan i tan dolenta de la mili, i em vaig haver de mossegar una mica la llengua... L'explicació dels seus pares és que Grècia ha estat un país constantment dominat fins l'any de la seva independència, i constantment amenaçat des de llavors. Tenen raó, qualsevol que se'n llegeixi la història ho veurà. I consideren que la mili és necessària per defensar-se i, de pas, fer país. A mi no m'agrada discutir, i menys en anglès amb la família del meu xicot, però opino que avui en dia, i a la UE, realment no cal fer la mili i obligar a tots i cadascun dels joves grecs a passar 12 mesos de la seva vida desfilant, netejant, i disparant. Ho trobo totalment innecessari.

Amb el Xicot en parlàvem, evidentment ell hi està totalment en contra, però em deia que necessita pensar que no està perdent un any de la seva vida, i pensar que aprendrà algunes coses i en treurà alguna cosa de positiu. I em deia que de moment doncs ho ha aconseguit, m'ha explicat que ell creu que és educatiu i formatiu que tots i cadascun dels joves que són allà siguin considerats iguals: tots vesteixen igual, dormen junts, mengen el mateix, i fan les mateixes feines, independentment de la seva raça, religió, classe social, etc. A part d'això, també diu que el fet d'haver d'obeir ordres constantment sense possibilitat d'escapar-se'n probablement l'ajudi en un futur.

Doncs hi estic d'acord amb tot el que diu, i miro de recolzar-lo, perquè si jo fos al seu lloc, clarament miraria de fer com ell, pensar en positiu i mirar d'oblidar que, a la pràctica, estic passant 12 mesos obeint ordres d'un maleducat i sense fer res de profit... Què us sembla?

18 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

Amb tu sempre aprenc coses noves, gràcies.
La veritat és que teniu raó, ja que no pot escapar-se'n suposo que el millor és agafar-t'ho bé i intentar treure'n alguna cosa de profit. Em resulta curiós que tot i dir-nos que som la Unió Europea, i que tots som europeus i bla, bla, bla, cada país apliqui una política diferent en temes de mili. No anem a la Un(a)ió

Ferran ha dit...

Digues-li supervivent, al teu company! Si s'ha de fer la mili, suposo que més val mirar de trobar una part positiva. De tota manera, penso com tu que el servei militar no té sentit. Si els països tenen por de ser envaïts (?), que contractin professionals.

Striper ha dit...

Molt bona cronica que ens fas, sempre s'aprenent coses noves.

Finestreta ha dit...

marta cebrian: gràcies per les gràcies! Sí, de fet, a nosalrtes ens sembla molt llunyà això de la mili, però a Alemanya mateix també la tenen!

Ferran: exacte, jo sóc conscient, encara que no hi estigui d'acord, de la necessitat de tenir un exèrcit, però no cal fer passa pel tubo a tots els joves no?!

striper: gràcies!

Cesc ha dit...

Com diuen per aquí, amb tu s'aprenen coses noves, però interessants i ho expliques d'una forma també interessant, clar! ets tu! jeje... lliteres estretes i revisant? sembla la guerra... em fa com diria... que de vegades no sembla que estiguem a l'època en què estem... Ànima al teu xicot eh!

Assumpta ha dit...

Noia, la postura del teu xicot és admirable... perquè saber trobar la part positiva de la mili :-)

Però ho dic de veritat, eh? perquè jo, quan la feia el meu xicot (ara marit) t'asseguro que no li vaig trobar res de positiu... Tot i que, ben mirat, el que ell diu és cert: Això de ser considerats tots iguals sigui quina sigui la seva procedència, doooooncs miraaaa... :-)

Laia ha dit...

Ai, una gran actitutd la del teu xicot! Si ja és dur estar en una situació així i acceptar-la, intentar portar-ho bé i trobar-hi el cantó positiu (que costa molt eh!)ja és l'hòstia! Aquesta és la única manera de "sobreviure" i creíxer en els moments en que defalleixes i creus que la cosa et supera... Jo li envio molts ànims i a tu també, que pateixes igual que ell i també li dones tot el teu suport! petons al dos!

mangas ha dit...

Si que es bueno que le vea cosas positivas,además que las tiene.

El tema del servicio militar obligatorio,yo lo entiendo en paises como Grecia,pequeños,con la historia que tienen,y el sitio en el que estan,en los Balcanes,sitio donde desde hace siglos cada dos por tres hay una guerra,y cerca del Caucaso,y al ser pequeño,un ejercito profesional es un lujo que no se pueden permitir,
aunque haya paises grandes como Alemania,o Francia,que si tienen mili obligatoria.
Y lo de la ue,es que por desgracia,la ue es solo un mercado común,nada más,todo intento de más union politica fracasa,y es que es imposible poner de acuerdo a paises tan distintos como Lituania y Portugal,pej.

Bueno,la mili pasa,y el xicot al menos tiene una actitud positiva.

instints ha dit...

Està clar que si no hi ha més remei, doncs el millor és pensar que alguna cosa se'n treurà per la formació de la persona i aprenentatge.
Ara bé, si es pogués decidir, jo ho tindria clar. Abans de fer la mili, me'n vaig a un camp de cultiu o de recollir fruita, i també et fan mal els dits, l'esquena, obeeixes ordres, fas guàrdies, i estàs al servei dels altres.
Ah per cert: diga-li al teu xicot, que a la mínima que pugui, que mogui els dits i el braç, i abans d'anar a dormir, preferiblement un cop s'hagi dutxat, faci estiraments, així li farà menys mal el braç.
Petonets i sort!!!

Jaume Puig ha dit...

Finestreta, jo pertanyo a una generació que feia la mili. I vaig estar un any en l'exercit de terra. El que dius sobre la igualtat de les persones no es res que no puguis aprendre fora dels cuartels militars. Potser justament l'exercit ensenya el contrari: la vida militar és la més obscenament jerarquitzada que he vist en ma vida. I la tropa imita als comandaments: així els soldats amb temps de mili es senten superiors als reclutes. I pel que fa a l'obediència, la que es practica a l'exercit és l'obediència cega. Aquesta no li servirà per res de bó a la vida.

Nits ha dit...

Doncs com dius, i com et diuen els comentaris... és millor sempre trobar del què et toca el costat positiu. i ell si ha de viure aquesta experiència doncs val més agafar-s'ho així, sinó pot ser molt dur. Em ve al cap la canço de Sau "no he nascut per militar", però la lletra és d'un que no s'ho sap agafar bé.
I buenoooo, sobretot el què hauras de tenir paciència és que despres, ja saps, tot el dia parlen de les històries de la mili, jeje...allà els passen un munt de coses.

Espero que tu també estiguis bé.
Una abraçada!!!!!

juditH Estradé ha dit...

Ufff! a mi em costaria molt sobretot lo d'obeir ordres, ja que només falta que em manin una cosa perquè jo no la vulgui fer.
Per cert, jo començo a treballar entre les 8:20 i les 8:40, però he votat "a les 9:00" perquè no hi ha entremig!

Una abraçada!

Ingrid ha dit...

em sembla fantàstic que miri la part positiva de la mili, ja que no te cap altre remei.
Ànims!!

Núr ha dit...

Que què em sembla?? Doncs que espero que sigui veritat allò que diuen que els homes amb uniforme encara són més guapos! Ja li pots deixar la gorra posada, perquè si li ha deixat marca... pobret! hehehehe

Bromes a banda, crec que obligar a fer el servei militar perquè sí és injust per a aquelles persones que estan en contra de la guerra. Suposo que ells ho justifiquen dient que, si no, els atacarien (això els ho deu ficar algú al cap...). Com tu, crec que en aquestes alçades, i a la UE aquestes coses no haurien de passar, prò molt em temo que deuen passar si hi ha merder amb aquella illa que no sé si són Xipre i Turquia, o Xipre i Grècia o Grècia i Turquia... Si hi ha merder amb Rússia, si hi ha merder a Israel (d'acord, potser no són a la UE, prò bé que canten a Eurovisió, no???).

És injust obligar a algú a fer una cosa que no vol i més si és obligar a aprendre a emprar armes contra altres persones. No se sap si ho arribaran a fer mai. De totes maneres, trobo que les justificacions que dóna ell, aquests motius/coses que aprèn, aquestes cosetes positives que ell ha après a trobar... Trobo que si aquí fotessin una mica més de canya als més joves, sense armes, prò amb una mica d'aquesta mala llet, potser no passarien certes coses... Tot i que també hi hauria els rebotats...

aix... Finestreta! Que no ho sé! Que a mi aquestes coses em van massa grans, i més en aquestes hores!

Jo el que espero és que el teu Xicot acabi aviat, perquè no m'agrada que pateixis quan et ve l'enyoramenta! Tu pensa que l'uniforme li queda de conya i de tornada en tindrà dos, by the face! ;)

Petonikus, preciosíssima!

Finestreta ha dit...

cesc: sí que l'animo sí, ja ho saps!

assumpta: sí oi? Tot depèn de com es miri...

laia: merci!!!

mangas: gràcies per la teva explicació, crec que tens molta raó...

instints: gràcies pel consell!

jaume puig: ja ho sé tot això que dius, jo penso el mateix, que tot això es pot aprendre a alrtes llocs i no cal fer la mili, però ja que l'ha de fer epr nassos, que miri de treure'n alguna cosa positiva és bo no?!

nits: jo també he `pensat en la cançó! Estic bé no pateixis!

judith estradé: no pateixis per la votació, ja em serveix!!!

ingrid: gràcies!

núr: encara li queden 10 o 11 mesos de mili! Però ens hi anem acostumant, i ara sembla que la cosa ha afluixat!!! Gràcies pel teu mega-comentari!!!

skorbuto ha dit...

Tot i no haver passat una mili dura, la meva experiència va ser bastant negativa.

Per tal de sobreviure mentalment acabes assimilant-te al sistema, si el sergent et mana pintar a sobre de la bruticia pintes a sobre de la bruticia.

Jo portava un camió, els vehícles eren de color verd fosc mate (per qüestions de camuflatge) quan els portaven nous, desprès del primer arrest vaig aprendre que l'important era que brillesin al sol a despit que deixesin de ser verd fosc per passar a ser gris-verdòs clar.

Aquest darrer color s'aconseguia a base d'empastifar el camió amb oli o abans de la revista.

Què s'aprenen coses? Sí, però també en podrien haver fet intercanvis culturals, o d'altres coses.

lisebe ha dit...

Está clar que d'aquesta aprenem las costums i vida del grecs!!

T'aseguro que conec poca gent que s'expresi tant bé, i que doni tants detalls per coneixer un lloc com tú.

Es tot un luxe, de veritat.

Petonets Finestreta

zel ha dit...

Com el ferran diu, és ´qüestió de supervivència pura i dura, un s'ha de buscar agombolament on sigui per estar més o menys tranquil...