Com que em sembla que no podré postejar ni demà ni demà passat, avui hi torno!
I avui parlaré del Cap Sunion (Σούνιο).
Jo he anat a Atenes unes quantes vegades, no sé quantes, no les he contat, però ben bé 10... I, pobra de mi, jo creia que més o menys m'ho coneixia, fins que una companya de feina em va dir que aquest estiu hi aniria, i que també aniria al Cap Sunion, que li havien dit que era molt maco...
Jo, indignada, truco al Xicot, i li dic que ja està bé, que no m'ha portat mai a veure el Cap Sunion!!! I ell, pobret, em confessa que m'hi volia portar de sorpresa aqusta vegada, ja que no està ben bé a Atenes, a 1h amb cotxe, i normalment no tenim massa temps...
Doncs vinga, som-hi! Abans d'arribar-hi, en sabia que és un cap, situat al sud d'Atenes, però encara a la regió d'Attika. Antigament, des d'allà vigilaven que no vinguessin embarcacions enemigues. Se suposa que és el lloc on va morir Egeu, llançant-se al mar. El seu fill Teseu, li havia dit que si sortia victoriós de la batalla amb Minotaure, hissaria les veles blanques, però si moria, la seva tripulació hissaria les veles negres. Teseu va guanyar, però no es va recordar de canviar les veels negres per les blanques, i quan el seu pare, Egeu, va divisar el vaixell des del Cap Sunion, es va llençar al mar. D'aquí ve el nom de Mar Egeu.
El cap, però és més famós per les runes dels temples dedicats a Poseidó i a Atenea.
Jo tenia moltes ganes d'anar-hi i veure-ho, i hi vam arribar cap al migdia. El cap era alt, i vam decidir quedar-nos a baix, a la platja, i pujar-hi per la posta de sol, que havíem sentit que era molt maca.
Bé doncs, cap a les 19:00 ens vam encaminar cap amunt i, senyors meus, vaig presenciar una de les escenes més belles que he vist mai:
El temple per a Poseidó amb la posta de sol al fons
El sol poc abans de pondre'sA més per mi era un dia especial, feia just dos anys que el Xicot i jo havíem començat a sortir, quin romanticisme!!!
I per últim, un petit apunt, l'àvia del Xicot ens va trucar dient que al diari deia que la posta de sol seria a les 19:22, doncs bé, pobra dona es evia equivocar, perquè va ser a les 20:22 i vam estar-nos més d'una hora presenciant-la, i fent fotos sense parar... Això sí, al final, tothom va aplaudir, i de quina manera!
15 comentaris:
aixo es precios i pobret si que et volia donar una sorpresa coi!!
Mare meva, val tant la pena anar-hi, aquí es veu això? allò és un paradís oi? ui lletres Gregues!
Què bonic!!!!
L'hora de diferència devia passar en un instant!
Ostreeeeeeeeeeees!!!! Quina preciositat!!! Jo vull anar-hi, ho vull veure!! :-)
Per cert, la història de les veles no la coneixia! Gràcies per explicar-la!!
(Aquest Teseu era encara més despistat que jo! Mare meva, pobre Egeu!)
Abraçades!!
Wow!! quina enveja!!
Són fantàstics els noms de la mitologia grega, no trobeu??
Precioses, les fotos. El lloc deu ser per vibrar!
Salut.
Carles Riba va escriure:
"Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur."
(http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/riba.htm)
Quina magnífica clase d'historia grega i que maravella coneixer Grecia, tal com ho expliques, desconeixia lo del Mar Egeo, molt interesant!
Les fotos precioses de veritat per posar-les de fondo d'escriptori i mirar-les una i altre vegada.
En fí com sempre m'encantat
Petonets maca.
quins records,jo vaig estar fa....anys,no ho dic perque fa molts molts,a la decada dels 70
M'agrada llegir-te perquè sempre aprenc coses noves. I ja tinc ganes d'anar a Grècia!! De moment en conformo en anar al Dionisios de tant en tant.
...prou feina tinc a decidir-me entre Irlanda i Portugal, i cada vegada que entro aquí fas que em vinguin més ganes d'anar a Grècia!!
mmm... a mi la llegenda em sonava d'una pel·lícula d'Ulisses... Prò no ho tinc gaire clar... hum!
La posta és preciosa... aix... :)
No conocia yo este sitio,por las fotos se ve que es un sitio precioso.
Quin paratge més maco! I a sobre amb posta de sol inclosa :D I amb una companyia immillorable!!! Quin dia més rodó!!
Aquest estiu vaig anar a Galícia i amb la tonteria de que jo volia veure pondre's el sol a l'atlàntic també vaig tenir a mons pares més de tres quarts a la sorra :P
Assignatura pendent!!
Senzillament preciòs.
Val la pena viatjar per només poder viure un moment així.
Quina sort!
Publica un comentari