M'ajudeu a fer el ridícul?

A mi de vegades em passen coses... Com diu el Xicot, “you’re a very funny girl...”. Doncs es veu que sí, de vegades em passen coses d’aquestes que et voldries amagar sota terra... Com avui, el tren a petar, i amb un sotrac d’aquests que fan els vagons, sense voler li he donat un copet al peu a una dona (no l’he arribat a trepitjar) que, no només anava amb sandàlies, sinó que a més tenia un voltadits a un dit del peu... La pobra ha vist les estrelles, i ha començat a cridar “Auuuuuuuaaaaaauuuuuuuuuuu” al mig del tren, i a mi tothom mirant-me i jo disculpant-me com podia...

Un altre dia, al mig del tren, el tren també anava a petar, jo feia els deures de grec, que era llegir un conte... Doncs bé, de cop sento una veu d’home en grec darrera meu que em preguntava si sóc grega... I jo, pobra de mi, vermella com un pebrot, responent-li en grec macarrònic que no, però que el meu xicot sí que ho és i l’estic aprenent... I au, tot el trajecte parlant amb l’home, mig en grec mig en castellà, i tothom observant... Era ple gener, i vaig sortir del vagó suant la cansalada...

Doncs au, ara me’n passa una altra... A la meva empresa, fan dos sopars l’any, el d’estiu i el d’hivern. Jo hi vaig entrar fa poc més d’un any, per tant he viscut dos sopars, però no he pogut anar a cap dels dos perquè era a Grècia. I ara faran el tercer i ja m’han dit que d’aquest no me n’escapo. I és que als nous, els fan fer novatada, i jo encara no l’he hagut de fer...

I en què consisteix? Doncs resulta que un mateix s’ha de preparar alguna cosa per fer el ridícul davant de tota l’empresa (i de pas de tot el restaurant). O sigui, que cavaré la meva pròpia tomba... I com que jo no passo vergonya (va en to irònic, és clar)...

Ara ve on entreu vosaltres: idees siusplau! Necessito idees per fer el ridícul amb la màxima dignitat possible! Ajudeu-me!!!

*Altres han fet coreografies en grup, o strip-tease... Però eren uns quants i jo estic sola!

Hospitalitat grega

Bona tarda! Després de molts i molts dies sense fer-ne cap, torno a fer un post típic dels meus…

Avui va de l’hospitalitat grega... No sé si n’havíeu sentit a parlar mai, però els grecs n’estan molt i molt orgullosos. La veritat sigui dita, són un poble molt hospitalari.

Si hi vas de visita, l’amfitrió sempre mirarà d’allotjar-te, acompanyar-te a tot arreu, cuinar tot tipus de plats variats, etc. Per esmorzar, com que no sap què t’agrada, et tindrà preparat una mica de tot: fruita, llet, galetes, melmelada, torrades, cereals, etc.

Si resulta que no coneixes cap autòcton i vas a Grècia simplement de turisme, també trobaràs gent molt hospitalària... Sobretot si vas a les illes, el personal dels hotels és extremadament atent. Et vénen a buscar al port o aeroport, carreguen les maletes al cotxe i t’acompanyen a l’hotel. Una vegada allà, et donen tot tipus de mapes i, a part d’indicacions, també et recomanen on menjar i llogar cotxes amb qualitat i al preu més barat. Quan marxes, també t’acompanyen al port o aeroport, de manera que no t’hagis de preocupar de res. Amb tot això, cal tenir en compte que no estic parlant d’hotels de 4 o 5 estrelles, sinó de pensions o hotelets portats per una família modesta.

L’hospitalitat grega arriba a tal punt, que si quan ets al seu hotel, la filla de la família es casa, et conviden al casament! Encantador tot plegat...

Ara, he pogut viure en pròpia pell que a vegades una qualitat es pot convertir en un defecte... De vegades tanta hospitalitat et fa sentir fora de lloc, o en deute amb ells... No et deixen pagar res de res, i t’obliguen a menjar fins que estàs a punt de rebentar... I en el meu cas, si li sumes que vaig a Grècia cada dos per tres, tot es fa molt més pesat... M’he de veure comprant menjar d’amagat de la sogra, per no donar explicacions de què vull menjar per esmorzar al nostre apartament o perquè no m’ho pagui ella... M’he de veure passant menjar d’amagat del meu plat al del Xicot perquè o m’ho deixo i s’estan tot el dia dient-me que no menjo prou i ofesos perquè no m’ha agradat, o rebento de mal d’estómac...

Vosaltres per això, feu veure que no heu llegit l’últim paràgraf d’acord? Perquè el poble grec és encantador, i vosaltres segurament només hi anireu una vegada!

I què me'n dieu de l'hospitalitat dels llocs on heu estat?! I en cas que hagueu estat a Grècia, què hi teniu a dir?

* Ferran, sóc una inepta, no sé escriure un comentari al teu blog... Algú m'hi pot ajudar?

Reaparició?

Bona tarda!

Fa mesos que no escric… I no cregueu que és per mandra, si fos per mandra us seguiria llegint a tots… I no ho he fet, he fet una desconnexió total de blog… I per què? Doncs no ho sé, perquè no he passat per la millor època potser, perquè necessitava trencar amb moltes coses… I ara tampoc sé per què escric, potser escric avui i prou, o potser segueixo escrivint… Ja ho veurem!

Però la veritat és que us trobo a faltar, a tots… Llegir les vostres històries, i escriure les meves i saber què n’opineu… I aprendre, sobretot aprendre de tots vosaltres…

Així que res, aquí estic! Tot i que hi ha hagut molts canvis en el meu interior, la meva vida segueix aparentment igual… Amb la feina que tenia (ja fa un anyet que la conservo!), aprenent idiomes, i volant cada dos per tres… Sí, segueixo mantenint, com puc, la relació amb el Xicot, que d’aquí poc acaba la mili i, segons diu, vindrà cap a terres catalanes a mirar d’integrar-s’hi i trobar una feina!

Esperem que tot vagi bé aquests mesets que falten i que així sigui, perquè us puc ben assegurar que la finestreta està arribant als seus límits emocionals, això de portar una doble vida a països diferents no és bo per a la salut mental!

I vosaltres, què m’expliqueu?!

I seguim aprenent idiomes...

Bona tarda!

Avui el post va, una vegada més, d'idiomes... I dels progressos que el Xicot fa amb el seu castellà. Ha tingut moltíssima sort amb la segona fase de la mili, i resulta que té molt temps lliure, i s'ha pogut apuntar a un curs de castellà. Té una professora particular i prèn a un ritme vertiginós, imagineu-vos que la setmana que ve començarà amb el subjuntiu! Tots els que conegueu estrangers que proven d'estudiar castellà sabreu que el subjuntiu és la gran creu del castellà...

Bé, el cas és que el pobre confon paraules castellans amb catalanes, i quan intenta parlar castellà n'hi surten moltes de catalanes, i la pobra professora que, a més, és grega, no entén res de res... L'altre dia, m'explicava les coses que li sortien a la classe, i jo em moria de riure... I practicant amb mi també en va fer unes quantes de còmiques... A mi em sembla com si l'haguessin tret d'un culebró sud-americà d'aquests... Mireu mireu:

A la classe de castellà:

- Arribo a Stuttgart al Mayo.
- Saps qué quiero decir?
- Quan vienes?
- Muchas vegades no lo entiendo.
- Una altra cosa és que al llegir un text en veu alta, el llegeix com si el llegís en català, de manera que la paraula "compito", per exemple, la pronuncia "cumpitu".
- Per últim, quan veu una "ll", ell ho pronuncia com en català. (Tot i que això ho fem molts catalns!)

Amb mi:

- Quan digo cosas en català, tengo mucha vergonya!
- Por favor, parlaremos castellano un día a la semana?
- Hablas muy bien griego, estoy muy orgullós!
- Hablaremos demà.
- Buenas noches mi querida. (Això és correcte, però m'ho va escriure en un sms i a mi em va sonar fatal!)

Pobre... Es fa un embolic! Ara, cal dir que de la majoria de "cagadetes" d'aquestes se n'adona a l'acte, però és clar, quan se n'adona ja l'ha dit! :)

Voreres a Atenes

Bona tarda!

En primer lloc, gràcies a totsper les felicitacions d'aniversari!

En segon... Estic malalta tu, quin rotllo! He anat a treballar però me n'he tornat cap a casa al cap d'una horeta... L'estómac, que fa de les seves... I quin avorriment!!! M'he saltat també l'alemany i ja no sé què fer!!! Demà segueixo la meva rutina peti qui peti!!! Però avui realment el cos m'ha dit prou... Per cert, m'he trobat amb una situació que m'ha sobtat... Parlava amb una amiga, i li he dit que era a casa enlloc de a la feina perquè estic malalta, i tot seguit m'ha dit d'anar a fer un cafè amb una altra amiga. Vosaltres quan deixeu d'anar a treballar per malaltia sortiu a fer activitats? Jo gairebé mai deixo d'anar a treballar per malaltia, però quan ho faig, realment em quedo a casa i reposo per estar bé aviat i poder tornar a treballar, que és el meu deure... Sóc l'única?

Bé, res, és que m'ha sobtat... Però avui us volia fer un post sobre les voreres a Atenes! És una de les coses que em va cridar més l'atenció d'aquesta ciutat la primera vegada que hi vaig anar... I a hores d'ara encara no m'hi he acostumat i em segueixo indignant cada vegada!

Aquí és on es nota la diferència amb Barcelona, on es noten els 40 (o 60) anys endarrerida que sembla que vagi Grècia... Tots sabreu que aquí a Barcelona tothom es queixa que les voreres no estan adaptades per a minusvàlids i cotxets... Doncs a Atenes ni us ho imagineu!!! Barcelona és la glòria!!! No vull dir que no s'hagi de millorar, i molt, però de veritat que no teniu ni idea de com està allà! Us deixo algunes imatges que parlen per si soles, i no són rebuscades eh, eren fotus que vaig anar fent per aquí i per allà, i totes són voreres.





Voreres apedaçades, amb esglaons, propietaris de cases que s'apropien de la vorera per fer-hi el balconet, paviments aixecats, tapes de claveguera mal posades... És can pixa!

Ja ho veieu, és que és impossible, ja no anar amb cadira de rodes, sinó caminar per la vorera!!! Estic molt indignada eh! De veritat! I a sobre d'haver d'anar pel mig del carrer, no és que els grecs condueixin especialment bé...! Així que ja ho veieu... Opinions al respecte?

25

Avui fa 25 anys va néixer la Finestreta...

25 anys, buf, em sona molt gros... Feia temps que no passava un aniversari a Catalunya, em ve de gust poder compartir la tarda amb la meva família...

Sabeu què? Fa temps, quan tenia 16 o 17 anys, vaig pensar que en qualsevol etapa de la meva vida volia poder mirar enrera i sentir que havia aprofitat el temps... I així ho he mirat de fer des de llavors!

25 anyets, de camí cap als 30 ja, entrada al segon quart de segle, m'allunyo dels 20, i començo amb responsabilitats i petites càrregues... I contenta de fer-ho, perquè cada edat és una etapa, i totes tenen les seves coses bones i dolentes...

25 anys sent una escorpina, una escorpina en estat pur, doncs el 95% que expliquen del meu signe, en el meu cas, és veritat! però tranquils, que jo no pico...

25 anyets, que ràpid passen i que ràpid passaran a partir d'ara...

I vaig fent...

Bona nit!

Ostres quants dies sense escriure oi...? No ho tenia planejat... Divendres passat tenia un post escrit i tot però finalment no el vaig poder penjar per qüestions familiars...

Doncs res, que ja escric! I ostres, és que de veritat, vaig de cul... Mireu, us deixo un horari de la meva setmana perquè entengeu què és anar de cul:

Blanc: feina
Groc: gimnàs (gimnàs+piscina)
Rosa: alemany
Blau: grec
Verd: tàndem alemany-català

Ja ho veieu... A més cal comptar que no visc i treballo a la mateixa ciutat, per tant a tot això se li ha de sumar el transport, i també cal sumar-li les hores extra a la feina, que no són poques! El divendres, que està partit, vol dir que 1 de cada 2 divendres tinc classe d'alemany, i l'altre quedo amb el meu estimat tàndem! I algun dia del cap de setmana també queda reservat pel gimnàs!

Ara, no em queixo eh! Quan feia la carrera, que a més treballava alhora, anava encara més de cul, no dormia, i a sobre feia un munt de coses que no m'agradaven gens! I no, ara tot això ho faig perquè vull, i perquè m'estimula! I tinc una feina que m'agrada molt, i avui en dia i sent arquitecta, ja puc donar gràcies, i que duri! I vaig a treballar contenta perquè m'ho passo bé calculant, i surto de treballar contenta perquè vaig a aprendre idiomes, que m'agraden molt! I potser sóc al revés que la gent normal, jo és quan arriba el cap de setmana que decaic... D'una banda em va bé perquè descanso, però és quan encara em sento fora de lloc en el meu entorn social... Però bé, tot va avançant poc a poc suposo...

Amb el Xicot el cap de setmana passat genial! Van caure mooooolts petonets del cel, i vam estar molt i molt bé, i poc a poc parlant del que volem fer quan acabi la mili! A mi personalment no m'agrada gaire que en parlem massa, perquè encara falta temps i no cal planejar coses que ni tan sols saps si passaran, trobo que és millor planejar amb mesura, i també deixar una mica que el curs de la vida i les relacions et guiï... Però ostres, ens vam adonar que portem ja 6 mesos separats, i que en queden uns 10...! Dit així no sembla tant!!!

I no sé si us haureu fixat en el calendari, que tinc una tarda reservada per grec! I és que he trobat un curs!!! Estic tan contenta de finalment poder aprendre aquesta llengua!!! gràcies als meus esforços personals en l'autoaprenentatge he pogut entrar directament al nivell intermig, i ara avanço a passos de gegant!!! Tant, que l'altre dia vaig escanejar la meva primera redacció i la vaig enviar al Xicot, i ara tinc tota la família política emocionada (alguns membres van deixar anar llagrimeta i tot!), i encandilada... Em temo que no tinc sortida, la pròxima vegada que hi vagi, a finals de novembre, hauré de mirar d'oblidar la timidesa i llençar-me a la piscina amb el grec, almenys amb l'àvia!

I ostres, una cosa que val la pena comentar, és la classe de grec en si... És com curiosa, és clar, jo el primer dia em preguntava per què coi estudiava grec aquella gent...! I bé, hi ha de tot! La mestra, que és grega i viu aquí i ensenya grec com a voluntària (!). Un senyor gran, que és el repel·lent (en el bon sentit, s'ho sap tot!), i que l'estudia per interès propi. Una nena d'uns 17 anys, que l'estudia perquè el seu pare és grec i vol que l'aprengui, i l'amenaça amb que si no va a classes l'enviarà a Grècia tot l'estiu i ja s'apanyarà. Una noia que l'estudia perquè un bon dia es va aixecar i va decidir anar a Grècia i s'hi va acabar quedant 2 anys, i ara no vol que se li oblidi el que va aprendre de l'idioma. Una altra noia que està casada amb un grec, i l'any passat es va decidir a aprendre'l perquè el seu marit li parla grec a la filla de tots dos i ella no ho entén! En fi... Curiós tot plegat no?! I encara hi ha 3 o 4 persones més dels que he de descobrir la història!

Mentrestant jo em sento com una esponja, aprenc grec a una gran velocitat ara, i el curs d'alemany són moltes hores, i és molt dens, i també aprenc molt... A la feina no paro d'aprendre i entendre... I vaig absorvint... Sóc la finestreta espongeta!

Cuqueta, t'estimo molt!

Bona nit!

No us ha passat mai que us estimeu algun estri amb més amor del que seria racional?! Recordo quan era petita, que teníem un R21 a casa... I recordo el dia que el meu pare se'l va canviar, jo no acabava d'entendre per què se'l canviava per un de nou... El cotxe nou era més maco i lluent, però l'R21 era el nostre R21! Com podia canviar-lo sense miraments?! Se'm va ajuntar amb el dia en que la meva mare va llençar les meves sabatilles velles al foc... Tot se'm va ajuntar i vaig tenir una gran pena, recordo aquell vespre d'hivern, estar asseguda davant del foc, veient com es cremaven les meves sabatilles, i mirant d'acomiadar-me d'elles i del R21... I vaig plorar i tot...

Doncs bé, diumenge, la Cuqueta, es va morir... Qui és la Cuqueta?! La Cuqueta és la meva portàtila... Que me la vaig comprar, ara fa 4 anys, em van dir que li posés un nom, i jo vaig veure claríssim que el seu nom havia de ser Cuqueta... La Cuqueta m'ha acompanyat durant aquests 4 anys, m'ha acompanyat mentres he viscut a Suècia i a Alemanya (les dues vegades), m'ha acompanyat als meus incomptables viatges a Grècia, m'ha acompanyat durant les llargues hores de conversa amb el Xicot, m'ha acompanyat en les nits interminables d'entregues durant la carrera (ja se sap, arquitectura...), i m'ha acompanyat durant el meu PFC (Projecte Final de Carrera), només ella sap les hores que hi vaig treballar i el que em va costar... Ha funcionat cada dia del món durant 4 anys, molts d'aquests dies fins a 20 hores seguides, amb programes potents "fotent-li canya" (perdó pel vocabulari!). I diumenge es va morir... I sincerament, ja sóc gran, i és només una portàtila, però em va entristir molt...

No patiu, tota trista història té un final feliç! La Cuqueta ha ressucitat! Avui l'he encès i després de pensar una bona estona, ha tornat a funcionar, i m'ha fet saber que "ocurrió un grave error que ha sido reparado"! Visca la Cuqueta! Espero que m'acompanyis durant molt i molt de temps...

I sort! Perquè hi tenia fotos de Grècia per fr-vos posts! Que ja arribaran! :)

I vosaltres, teniu estris que us estimeu com si fossin vius, o sóc l'única estranya?

P.D: la bogeria segueix, el Xicot ve a visitar-me aquest cap de setmana, només 1,5 dies!!! Durant la mili és il"legal sortir del país, però ve igualment!!! :O

Bufff

Bufff...

No sé com acabarà aquest post... No sé ben bé què hi escriuré, només sé que vull escriure'n un perquè ho necessito, i perquè aquest blog és un híbrid estrany...

Doncs res... Fa molts dies que volia explicar a algú la relació que tinc, que maca és...

Sabíeu que de vegades cauen petonets del cel?!?! Sí, recordo la primera vegada que em va dir: "close your eyes, there's a kiss falling from the sky!" I jo vaig tancar els ulls ràpidament, esperant-me que em cauria un petó enorme des del cel, un petó que m'aixafaria, i feia força amb els ulls tancats com si el petó hagués de ser fortíssim!!! I de cop, sento com un petó fluixet, un petonet molt molt petit a la galta... Resulta que els petons, quan cauen des del cel, cauen com les plomes o les fulles, i quan toquen el seu destí, aquest gairebé ni se n'adona... Però són molt dolços!!! Des d'aquell dia, milers de petons han caigut del cel, i és un dels moments més feliços de la meva vida, quan em diu "close your eyes, there's a kiss storm"!!!

I recordo els dos primers mesos de relació, quan em regalava flors cada dia... De vegades era un gira-sol, de vegades un ram de flors, de vegades un ramet petitet collit per ell, de vegades una sola flor que havia collit pel camí... però cada dia en queia alguna... I jo tenia l'habitació plena de gots i pots amb floretes... I recordo que algú em deia que no em fes il·lusions, que això s'acabaria aviat, que no podia durar per sempre... I un dia es van acabar les flors, sí, però i què?! I el record que en tinc? No me'l treu ningú!

I com em diu... Em diu de diferents maneres, però sabeu com em diu normalment?! Grill!!! Sí sí, quantes noies tenen un sobrenom tan original eh!!! Sóc un grill! Al principi ho trobava horrible, no hi ha un animaló més maco per designar-me?! però ara m'encanta ser un grill... Perquè només n'hi ha un!!! I sóc jo!!!

Aix... Res, que estic toveta... I no té res a veure amb ell, estic toveta perquè aquest cap de setmana m'han passat coses, i no sé com ho faig però m'hi esforço molt i les coses al meu voltant no hi ha manera que surtin com jo voldria... I no hi ha manera que encaixi amb el meu entorn, i de vegades m'agradaria deixar aquesta pell que tenim a la que li diuen cos a casa quan surto, i ser invisible, i gaudir de tot el que vull sense ser vista ni jutjada... Però no pot ser oi...? Algú té la capa invisible del Harry Potter?! Harry, amic meu, deixa-me-la uns dies...

Que passeu bona tarda de diumenge, i demà tornem a començar!

Esglésies a Atenes

Bona nit!

D'entrada voldria disculpar-me per la mala qualitat de les fotos que penjaré en aquest post, jo no en sé gairede fer fotos, i per acabar-ho d'arreglar, no hi tinc gens de paciència, les acostumo a fer ràpid i corrent... però bé, pel que vull explicar ja en tindré prou...

I això, doncs volia ensenyar-vos com són les esglésies típiques d'Atenes, i en general de Grècia, ja veureu que són molt curioses! Tots deveu tenir al cap la típica església blanca amb la cúpula blava de Santorini, però en realitat, al que és la Grècia continental, les esglésies no són així... Sí que són amb cúpules, però res de blanques i blaves...

La religió predominant a Grècia és la cristiana ortodoxa, i té realment molt pes a la societat grega, molt més que la catòlica a Espanya. I en general, les seves esglésies són d'estil bizantí. Ara deixant-nos de tecnicismes, a mi el que realment em va sobtar de els esglésies a Atenes és que són al revés que aquí. Aquí normalment les tenim monumentals per fora, i més senzilles per dins (a part dels vitralls), allà no. Allà de fora, ara ja m'hi he acostumat, però a mi em semblaven realment lletges, i de dins, estan tant i tant ornamentades que em semblaven realment horteres (a l'horterisme grec en general també m'hi he acostumat).

De fora la gran majoria són amb maó vist, i a mi em sembla com si estessin a mig acabar, o a mig enderrocar... I de dins estan plenes de gravats, pintures, mosaics, colors vermells i daurats, tot beeeeeeeen carregat!

I una altra cosa curiosa n'és la mida. He trobat les esglésies més petites que he vis mai, en les que amb prou feina hi caben 2 persones alhora! I també esglésies que semblen catedrals en miniatura... Ja veureu, mireu les fotos i digueu-me què en penseu! Ah! I una última cosa, sempre sempre estan plenes de gent!

Església típica amb els maons que us deia per fora, a mi em sembla, així d'entrada, una mica cutre... Aquest és del barri de Παγκράτι (Pagkráti)

Església del centre d'Atenes, es diu Agios Eleftherios. Aquesta és la que us dic que sembla una catedral en miniatura... Està al mig d'un carrer ample i important, com allà al mig plantada... És molt curiosa!

Aquesta també és del centre d'Atenes, i és una cucada, és minúscula! No n'he pogut fer fotos de l'interior perquè ho tenen prohibit, peró és molt molt repetiua! De fora és el que veieu i punt!

I aquest és el cas curiós, església també molt petita, situada just a sota d'un edifici gran. No sé si ho entendeu, les columnes pertanyen a l'edifici gran, i la paret de color groc és l'església, situada a sota les columnes. Curiós no?! I totes plenes eh!

Hi ha caràcters grecs per tot!

Bona tarda!

Ja sóc aquí! Dit i fet... Això sí, morta de cansament, perquè aquesta nit un dels meus 4 llocs ja habituals de dormir en aquestes nits de vol m'ha fallat, a Atenes feien un concert a l'aire lliure de REM, i no he pogut dormir gens... Ara, la fila sencera a l'avió no m'ha fallat, a mi que em diguin el que vulguin, però aquest linia aèria m'estima, el 100% de les vegades que demano que em posin al final a veure si tinc sort i estic sola a la fila i puc dormir, em toca, ara ja no em crec que sigui casualitat, totes les files del voltant estaven plenes, i la meva buida...

Avui el post va d'escriptura grega... Ja se sap que tenen un altre alfabet, i de fet en coneixem moltes lletres nosaltres, moltes es fan servir per termes científics... De totes maneres, moltes les anomenem malament, la Βήτα o β, es diu "Víta", no "Beta", la Μυ o μ, es diu "Mi" i no "Mu" (com a mi em van ensenyar a l'institut), etc.

De fet, però, del que vull parlar és de com transcriuen els grecs els termes estrangers a l'alfabet grec... És molt curiós, et pots trobar amb paraules, que surten al diccionari grec, com σιντί (CD llegit com en anglès) o μπέιμπι σίτερ (Babysitter)... I no només passa amb paraules, sinó també amb noms de persones famoses, com Αντονι Χόπκινσ (Anthony Hopkins)... A mi em fa molt mal d'ulls i de cervell, quan faig l'esforç de llegir paraules gregues amb la meva lentitut de nena de 6 anys, i un cop me n'imagino el so, m'adono que són paraules angleses! Per això més val posar-ho amb l'alfabet llatí, que allà tothom l'entén, i menys complicació! A més, és clar, ells ho transcriuen tal i com ho pronuncien, i de vegades hi ha sons que per ells no existeixen, i els transcriuen malament... A mi tot plegat em sembla estrany!

Aquí en teniu algunes imatges divertides... Com ho veieu?!

Aquí, si us hi fixeu, hi podeu llegir els noms dels actors Anthony Hopkins, Demi Moore i Sharon Stone

I en aquest interruptor del pàrking del bloc de pisos del Xicot, han volgut deixar clar quina és la posició d'apagar i d'encendre (ON -> ΟΝ, OFF -> ΟΦ)

Me'n vaig a Grècia precipitadament!

Bona nit! Escric ràpid i corrents, per informar que la companyia dels vols a hroes intempestives que sempre va amb retràs, m'ha regalat un vol per aquest cap de setmana, per ser tan bona clienta... O sigui que demà al vespre me'n vaig cap a Atenes i torno dilluns al matí, a punt per anar a treballar i fer una vegada més la rutina explicada!!!

Buff, se m'acumularan els posts...

De moment, us deixo el vídeo que demanava ahir, gràcies per facilitar-me'l...



Li he ensenyat al Xicot i s'ha fet un fart de riure... Diu que la velleta diu el que es diu a la traducció, però el fet és que els grecs estan bastant indignats pel fet que, segons ells, els han robat molts monuments... Però això la velleta s'indigna quan també els volen prendre el iogurt... I per cert, la imatge del iogurt, la del final del vídeo, és a Σούνιο!

Em sap greu no poder respondre-us ara ni llegir-vos, però és que vaig de cul! Fisn la setmana que ve!

Iogurts a Grècia

Com que no vull decebre ningú, ja d'entrada anuncio que el post no va sobre el famós iogurt grec, però potser en faci alguna referència...

El post va sobre les diferències entre els iogurts aquí i allà! Resulta que jo estic acostumada a menjar-me un iogurt de la marca que veureu a la foto (o similar) cada matí, i quan vaig anar a Grècia l'última vegada, vaig anar al súper a comprar-ne, per poder seguir amb la meva rutina... Però quina va ser la meva sorpresa al veure'ls?! Que són molt més grossos!!! Per nosaltres el iogurt estàndard és de 125gr, alguns de 150gr. Pels grecs, el iogurt estàndard és de 200gr! És gairebé el doble!!! Però no només eren els d'aquesta marca, sinó tots els iogurts!!!

La segona sorpresa va ser veure'n el preu... A Barcelona, al súper on els compro normalment, costen 1,55€ un paquet de 4 iogurts de 125gr, per tant, 500gr de iogurt. A Atenes, vénen en paquets de 3, per tant són 3 iogurts de 200gr, 600gr, i el paquet anava a 2,56€! O sigui, aquesta marca de iogurt, ven el iogurt a Grècia un 38% més car que a Espanya! I a part d'això, pagues molt més pel paquet, el paquet et ve amb els iogurts aquests de 200gr que són enormes i costa d'acabar-se'ls, i a sobre només te'n vénen 3!

El Xicot sempre em deia que Grècia és molt car, i jo sempre li deia que no, perquè en el que tinc més per la mà, que són els restaurants i el transport públic, és més barat... Però potser que em comenci a fixar en més coses! La pròxima vegada portaré preparada una llista de preus d'aquí i els compararé! Quin escàndol això del iogurt!

Ara, com que sé que us farà gràcia, diré alguna coseta del típic iogurt grec... De fet, per començar, els grecs, en general, no saben que hi ha un tipus de iogurt típic de Grècia, i quan els dius que sí que n'hi ha un, diuen "ah, deu ser aquest iogurt que és així una mica més cremós...". Doncs això, que em sembla que aquesta marca tan coneguda de iogurts n'ha fet tanta propaganda que el iogurt grec ha acabat sent més famós aquí que allà! Ara, s'ha de dir que el iogurt turc, que ve a ser el mateix, sí que és una mica més conegut...

Per últim, no sé si ja ho havia comentat, χρόνια και χρόνια (xronia kai xronia) vol dir "anys i anys", i suposo que devia formar part d'una frase tipus "fa molts i molts anys...". Per cert, algú té el vídeo de l'anunci o sap on el puc trobar? M'agradaria poder desxifrar el discurs sencer de la velleta!

La mili del Xicot

Bona tarda de diumenge! Bé, doncs començo amb posts sobre Grècia... D'entrada em sembla que seria apropiat fer una mica de descripció de com és la mili allà, tant parlar-ne tant parlar-ne... Hi ha diferents exèrcits, suposo que com aquí: l'exèrcit de marina, el de terra, etc. A ell li ha tocat estar al de la Marina, que es diu Πολεμικό Ναυτικό (Polemikó Navtikó). En podeu veure l'escut a la foto. L'exèrcit de marina de Grècia sempre ha estat molt bo, pel que tinc entès va néixer quan Grècia va lluitar per la seva independència i finalment la va aconseguir l'any 1821. Com podeu veure, a l'escut hi ha una àncora, la creu cristiana, i una forca (o trident?) que simbolitza Posseidó, el déu del mar.

Doncs bé, es veu que ha tingut molta sort, doncs és el lloc on diuen que la mili és menys dura. La mili consta de 3 etapes a Grècia, i ell tot just n'ha fet la 1a, d'unes 3 setmanes de durada, que és l'entrenament bàsic, i la va acabar just el dia que jo vaig arribar, per tant vam estar tots els dies junts. Li va tocar a l'illa de Πόρος (Póros), on hi ha una base militar naval important.

En fi, què dir-vos, és la mili. Dormien en habitacions de 20, en lliteres molt estretes, i al matí i a la nit els feien inspeccions. Durant el dia els separaven en grups, n'hi havia que netejaven tot el dia, n'hi havia que cuinaven, i al meu xicot li va tocar al grup dels que desfilaven. Es passava tot el dia donant voltes a un camp d'atletisme amb uniforme d'hivern i botes i a 35º, aguantant una arma amb el braç en forma de L, ben rígid.

Quan el vaig veure el vaig trobar canviat! S'ha aprimat 5Kg, estava moreníssim, d'estar sota el sol, amb la marca del moreno del barret... I durant tots els dies que vaig ser allà es queixava que no sentia el dit gros del peu esquerre, de les botes, que li apretaven massa... Diu que al cap del dia, de tant desfilar no podia estirar el braç i els dits de la mà amb què aguantava l'arma...

També em va explicar historietes vàries, tipus que un dia algú es va cagar a la dutxa i a ell li va tocar fer guàrdia durant 12 hores a la porta del lavabo, preguntant a cadascú què anava a fer al labavo, i comprovant després que sortissin que tot estés en condicions...

A part de tot això, em va ensenyar els dos uniformes, un de blanc pels actes oficials i un de blau marí pels dies de cada dia, i el barret! També em va ensenyar el plat, got i coberts amb els que tots mengen, ho podeu veure tot a la fotu! Ah, i no us diré pas qui és ell de tots els que surten a la fotu!


I bé, també vaig descobrir que a casa seva no en tenen una opinió tan i tan dolenta de la mili, i em vaig haver de mossegar una mica la llengua... L'explicació dels seus pares és que Grècia ha estat un país constantment dominat fins l'any de la seva independència, i constantment amenaçat des de llavors. Tenen raó, qualsevol que se'n llegeixi la història ho veurà. I consideren que la mili és necessària per defensar-se i, de pas, fer país. A mi no m'agrada discutir, i menys en anglès amb la família del meu xicot, però opino que avui en dia, i a la UE, realment no cal fer la mili i obligar a tots i cadascun dels joves grecs a passar 12 mesos de la seva vida desfilant, netejant, i disparant. Ho trobo totalment innecessari.

Amb el Xicot en parlàvem, evidentment ell hi està totalment en contra, però em deia que necessita pensar que no està perdent un any de la seva vida, i pensar que aprendrà algunes coses i en treurà alguna cosa de positiu. I em deia que de moment doncs ho ha aconseguit, m'ha explicat que ell creu que és educatiu i formatiu que tots i cadascun dels joves que són allà siguin considerats iguals: tots vesteixen igual, dormen junts, mengen el mateix, i fan les mateixes feines, independentment de la seva raça, religió, classe social, etc. A part d'això, també diu que el fet d'haver d'obeir ordres constantment sense possibilitat d'escapar-se'n probablement l'ajudi en un futur.

Doncs hi estic d'acord amb tot el que diu, i miro de recolzar-lo, perquè si jo fos al seu lloc, clarament miraria de fer com ell, pensar en positiu i mirar d'oblidar que, a la pràctica, estic passant 12 mesos obeint ordres d'un maleducat i sense fer res de profit... Què us sembla?

Volando voy, volando vengo...

Ja he tornat! Ai quina peneta... I quin cansament! Tinc unes quantes coses per explicar a posts, però ara volia parlar d'una altra cosa...

Els que voleu molt sovint, ja sigui per feina com per altres raons estareu d'acord amb mi: quina pèrdua de temps! Jo ja estic fastiguejada... De vols Barcelona-Atenes-Barcelona directes només n'hi ha 2, i tots dos prou cars... Una altra opció seria fer escala, però perds encara més temps i és gairebé igual de car (de vegades més i tot), així que no val la pena... Tots dos vols són amb companyies de baix cost, això sí, els preus els posen pels núvols, suposo que perquè és un vol no massa sol·licitat... I ara, fora de temporada d'estiu, no hi ha vols a diari... Així que m'he d'adaptar als dies que hi hagi vols, i als dies que pugui demanar festa... Bàsicament per aquest motiu, perquè mai tinc gaire temps per ser Atenes, normalment escullo sempre la mateixa companyia, que resulta que aquest vol el té a hores intempestives, però això em permet ser el màxim d'hores possibles amb el Xicot... Se surt de Barcelona (hores locals) a les 22.35 i s'arriba a Atenes a les 2.30, i se surt d'Atenes a les 3.05 i s'arriba a Barcelona a les 5.10. A això, evidentment, se li ha de sumar el retràs habitual de 1h.

El resultat d'això és que l'anada és relativament bona, puc marxar divendres a la nit mateix després de treballar, però la tornada és nefasta, tenint en compte que al voler aprofitar el màxim d'hores amb ell i demanar el menor número de dies de vacances possible, quan arribo a les 5 o les 6 del matí a Barcelona me'n vaig a treballar! I aquesta vegada, després de treballar, al curs d'alemany!

I arriba un punt que sóc la reina dels aeroports de Barcelona i Atenes... Normalment m'enduc el portàtil amb alguna pel·lícula o capítols de sèries per mirar a l'aeroport mentres m'espero, i durant el vol d'anada. Com que la bateria em dura poc més d'una hora, em conec els endolls dels dos aeroports. A més, a la meva bossa sempre hi ha algun llibre, així que durant l'anada estic bastant distreta...

El problema és a la tornada. Com que l'endemà treballo, sempre miro de dormisquejar a Atenes abans de marxar, però mai em dóna per més de 1h o 1,5h. M'aixeco marejadíssima, i obro la finestreta del cotxe del Xicot perquè em toqui l'aire, per sort milloro de seguida, i és que he d'estar desperta i somrient per quan arribo al mostrador de facturació! Per què? Perquè m'he de guanyar la persona que agafa les maletes i demanar-li si us plau que, no només em doni finestreta, sinó que si pot ser em posi a les files de darrera de tot, que normalment són les últimes que omplen, per veure si estic sola a la fila. Dec tenir cara de bona nena, perquè fins ara sempre m'ha funcionat, me'ls guanyo a tots! Un cop facturada la maleta, ve el moment dur, l'acomiadament... Ens fem 1000 abraçades i petons davant la cinta que separa la zona de passatgers de la normal, i a l'hora de separar-nos sempre em cau algun comentari de la persona de control... Un cop passat el control em vaig allunyant, i em vaig girant i fent adéu amb la mà fins que ja no el veig... Normalment en aquest moment se m'escapa la llagrimeta, però aquesta vegada m'he pogut aguantar!

Un cop dins, busco un banc buit i m'hi estiro, comença la 2a tongada de dormisqueig. "Dormo" fins que la fila d'embarcament és quasi nul·la, no sé perquè tothom té pressa per embarcar, total, el seient està numerat! I llavors comença la intriga: tindré espai per dormir? I fins ara, sempre ha estat afirmatiu! M'assec, em cordo el cinturó i m'espero a que l'avió s'enlairi i la llumeta del cinturó s'apagui. Llavors m'estiro al llarg dels 3 seients de la fila, i em cordo el cinturó del seient del mig a través. Trec el mocador de la bossa i me'l lligo als ulls, comença la 3a tanda de dormisqueig. Quan anuncien l'aterrada em torno a asseure, ja hi som. Sortim de l'avió, faig la perduda al meu pare, que és un sant, i entrem a la terminal, jo em dirigeixo com un cuet als lavabos, que també me'ls conec tots, i hi arribo la primera, darrera meu es forma la gran cua de dones inexpertes... Surto del lavabo, les maletes ja surten, agafo la meva i surto a esperar el meu pare. Xerrem durant el trajecte, i a l'arribar a casa, cap al llit, encara tinc uns ¾ d'hora per fer la 4a i última tanda de dormisqueig abans d'anar a treballar!

I aquesta és la meva rutina... Quin pal oi? I és clar, a sobre de trobar-lo a faltar, em toca afrontar un dia de feina amb una son horrible! Però no em queixo... He passat uns dies genials! :)

Què us sembla, sóc la reina dels aeroports o no?